Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

diumenge, de gener 27

Ha mort Suharto

Es mor Suharto i pràcticament ningú no diu res. He tornat vell? Els joves ja no el recorden? Què passa? Hem perdut l’oremus, la memòria? És cert que gràcies al seu cop d’estat va fer fora un altre dictador, Sukarno
–bé, en Sukarno no parlava de dictadura, sinó de “democràcia dirigida”— però també ho és que Suharto va ser un assassí del grossos. La Guerra Freda va donar poder a massa gent sense escrúpols. El més lamentable és Occident callava i amagava els desastres comesos pels “seus” dictadors, mentre la Unió Soviètica i Xina –barallades entre elles—feien el mateix quan governaven els dictadors als quals elles havien ajudat a aconseguir el poder.

No sé quin cantó va provocar més morts durant la Guerra Freda, el que sí tenc clar és que cap dels dos es preocupaven per la gent, només de millorar la seva posició estratègica davant un possible conflicte. L’economia d’Indonèsia va millorar amb Suharto, és cert, però... i què? Massa gent va patir tortures i va perdre la vida per culpa seva. Aquesta manera d’actuar no em convenç. Mig milió de morts? Un milió?

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter