Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dilluns, de novembre 10

L’Auditori

Ara ho paga l’Auditori. Cabildolàndia no té remei. Qui fa fer el projecte? Qui el va beneir? Què en diu l’oposició?

Tot plegat em fa una mica de fàstic. Som incapaços de fer infraestructures culturals. No sé si hi ha prou diners a l’Ajuntament , supòs que no, però el fet és que el proper estiu tindrem un gran problema a Ciutadella. On es faran els concerts quan tanquin el Socós? Tot a Calós? I ara.

Ciutadella ha estat incapaç de resoldre un problema greu. Açò no és nou. La culpa és de tots. Uns per triar malament els nostres representants, altres per voler treure’n un rèdit electoral. I així ens quedarem: sense local, sense escola de música, sense res. Bé, sempre podrem passar per l’Ajuntament i assistir a un dels plens que s’hi fan. Es veu que és tot un espectacle. Però veure com actuen els nostres vint-i-un representants fa una mica de pena. La legislatura dedicada a la cultura ha acabat essent dedicada a l'afrontament. Preguem!

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter