Kristallnacht i el mur de Berlín

La nit del 9 de novembre és una data que cal recordar. L’any 1938 hi va tenir lloc la Kristallnacht, l’any 1989 va caure el mur de Berlín.

Fa setanta anys els jueus van rebre fort. Uns foren assassinats, altres –uns 30.000-- van acabar a camps de concentració. Les sinagogues alemanyes, més de 1500, van ser destruïdes; els negocis dels jueus, també. El cost econòmic dels aldarulls provocats pels nazis el van haver d’assumir els que n’havien patit les conseqüències. El més trist és que l’antisemitisme és ben viu, tot i que sovint és disfressat d’antisionisme, un terme políticament correcte per actuant de la mateixa manera.

Uns anys més tard vaig poder viure una nit màgica en directe: la gent podia sortir sense problemes de Berlín Oriental. Curiosament, el darrer 14 d’agost –data en què es commemorava la seva construcció— jo era a Berlín Oriental. M’havia semblat el paradís. Es veu que la meva capacitat d’observació és ben minsa. Estava convençut que la gent que hi vivia era feliç. Fins i tot vaig fer com l’antic Papa. Va ser una mena de broma, però vaig besar el terra de la ciutat, ben davant d’una antiga catedral. Hores més tard, quan ja havia tornat a l’altre Berlín deia als meus companys que volia travessar el riu i ser el primer que fugia d’Occident i demanava asil polític: així m’hauria fet famós. Pecats de joventut.