Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

diumenge, de juliol 8

Polònia

La bessonada polonesa continua la seva particular croada contra tot. Juga amb foc? Probablement. Això de criticar els que et paguen no és gaire intel·ligent. Aznar ja a fer el mateix amb Alemanya. Estirava d’aquest país els fons de cohesió i el criticava perquè tenia un dèficit que superava el 3%.

Polònia fa el mateix que feia Espanya fa pocs anys. En aquest cas, la situació és molt més greu ja que part de Polònia ocupa territori alemany. I per si no n’hi havia prou, encara hi ha alemanys i descendents d’alemanys que viuen a Polònia. Algun ha arribat a ser alcalde.

Fa uns anys, el 1989, vaig anar a Wroclaw (l’antiga Breslau alemanya) i mai no havia vist una ciutat més trista. M’agradaria tornar-hi, més que res per veure les reformes que s’hi ha fet des que va caure el comunisme. Quan surt per la tele no la reconec.

La frontera que els soviètics van fixar entre Alemanya i Polònia és absurda. No ho feren per afavorir els polonesos, a qui cediren Silèsia i altres zones, sinó per quedar-se Galitzia, Prússia Oriental... La famosa frontera amb Alemanya, la que talla pels rius Oder-Weisse, és avui travessada per l’economia. Hi ha pocs alemanys a Polònia, però n’hi ha. El que m’agradaria saber és quant n’hi ha a Königsberg, actualment una ciutat russa (Kalinigrad) on el gran Putin vol instal·lar míssils. Entre aquest i els germans Kaczynski (dos feixistes), Europa ho té polit.

dissabte, de juliol 7

La mesquita Vermella

I ara el perill ve del Pakistan. És un país que gairebé no conec. En sé poques coses, però n’hi ha una que la tenc molt clara. És un país molt perillós. La Guerra Freda li va servir per aconseguir armament nuclear i ara, quan hi augmenta la influència dels islamistes radicals, aquestes armes poden acabar apuntant a qualsevol lloc.

Quan es va dividir el país i el Pakistan Oriental va passar a denominar-se Bangla Desh, la part occidental, avui Pakistan i prou, va restar poderosa si ens referim a la seva capacitat bèl·lica. Si abans les seves bombes només tenien com a objectiu la Índia, avui la cosa no és tan simple. Occident ha donat suport a un dictador, militar, per intentar que frenàs aquests radicals. Musharraf mai no ha gaudit de suport popular.

Si els radicals aconsegueixen el poder, tots podríem tremolar. Cada dia hi són més a prop. En aquest cas, què faria la Índia? Què passaria amb el Caixmir? Cal recordar que aquesta regió natural és dividida entre els dos estats esmentats i que una part és actualment xinesa. Poca broma. Ja hem pogut veure com són capaços d’emprar escuts humans i de refugiar-se en llocs “sagrats”. A Islamabad deuen estar preocupats. Aquí, a Occident, també hi hauríem de començar a estar.

dimarts, de juliol 3

El PP de Ciutadella vol provocar UPCM?

M’és indiferent tot el que faci qualsevol corporació, tanmateix, la decisió de nomenar Antònia Salord cm a primera tint de batle, em sembla una miniprovocació. No per a mi, que no em provoca gens, sinó per a l’oposició; i més concretament a UPCM. Tot sembla indicar que incloure-la en les llistes va ser un dels motius que van provocar que Joan Triay es presentàs a les eleccions. Enfrontar-s’hi d’una manera gratuïta no sé si és el millor que pot fer el PP. Si en Joan és tan honest com sembla --i que ho és, n’estic ben segur--, la caparrutada pot sortir cara al PP. M’agradaria tenir un conversa amb en Triay, sincerament.

La resta de la distribució de les àrees era l’esperada. Solament m’ha sorprès que n’Antònia Gener hagi acceptat de continuar sent la responsable dels comptes. Si durant els darrers anys no va saber amortitzar cap dels deutes contrets –tot i disposar de més diners que mai--, com s’ho farà ara, sense tantes llicències d’obres? És valenta, sens dubte.

Urbanisme ha anat a parar en qui m’ensumava. Si no fos perquè ara el PP no gaudeix de majoria, l’àrea continuaria en les mateixes mans que fins fa unes setmanes. Cultura, l’estrella dels propers quatre anys –segons l’alcalde—ha recaigut també en qui tothom deia.

Hi ha molta lluita dintre del PP. Qui semblava arraconat, ha reviscolat amb força. I qui era presentada com l’esperança del futur, pot haver perdut empenta. I no ha acabat el combat. Qui tombarà primer, la secretària insular o el cap del partit a Ciutadella? Admet apostes.

dilluns, de juliol 2

Atemptat a Marib

De tots els països que he visitat, cap no m’ha impressionat tant com el Iemen. Tanmateix, hi vaig anar amb por. Fins i tot havia deixat una carta de comiat per si de cas. Avui, en sentir que hi havia hagut un atemptat, el primer que he dit ha estat: “Segur que ha estat a Marib”. Ho he encertat de ple.

Durant la meva estada, la por va desaparèixer. Bé, la por als atemptats, ja que vaig patir prou per altres motius: condueixen d’una manera terrible –pitjor que a altres llocs en què ja ho fan de qualsevol manera— i perquè em va aplegar una tromba d’aigua impressionant. Feia tres anys que no plovia, però l’aigua arribava a cobrir mig vidre del 4x4.

Al Iemen, hi ha una situació difícil d’entendre. En un país superpobre, la gent gasta molt en qat –la droga amb què s’estimulen— i en armes. Diuen que hi ha una mitjana de tres kalaixnivovs per habitant. De fet, tret d’encens, mirra, mocadors i ganivets, no pots adquirir més que armes.

Hi ha radicals? No ho sabria dir. El país no és monolític. Hi ha una branca curiosa de xiïtes, la zaydita (o com s’escrigui en català), la principal característica de la qual és que és més moderada i que qualsevol pot esdevenir l’imam. De fet, tot i que s’hagi unit, hi continua havent dues nacions. La gent del sud és molt més oberta pel que fa al seguiment de la religió, probablement perquè va pertànyer a l’òrbita soviètica. En qualsevol cas, no convé viure-hi si ets una dona. Com a mínim vaig aprendre a disparar una metralladora.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter